Patinar sobre gel
Una carta estival 🏝️
Bon dia! Com van, les vacances?
Ja sento les vostres veus, llunyanes…
“Sobrevivint el que queda d’estiu amb la família, cuinant dinars i sopars i pensant escapades, i quan tinc un moment començo a avançar feina per al setembre, poso al dia la safata d’entrada i vaig fent agenda de possibles reunions i esdeveniments, així no m'agafa el bou. Vacances, has dit?”
“Contemplant un Caravaggio al museu Thyssen. M’agrada molt l’expressivitat de la figura, el marcat clarobscur i, sobretot, l’aire acondicionat.”
“Estic empalmant tantes festes majors que ara no sé si m’estic aixecant o me’n vaig a dormir”
“A l’agost, treballo, jo! Ja faré vacances al setembre, que hi haurà menys gent. Tot i que, si tothom pensa igual, potser tampoc no és tan bona idea. Ja les faré a l’octubre o al novembre. Tot i que, ben mirat, és quan comença la campanya de Nadal... Mira, és igual, serà millor no fer vacances. Total, passen volant i després et desil·lusiones.”
“Estic immersa en la relectura d’En Teo va al zoo, edició anotada. A l’estiu, cal tornar als clàssics.”
“Estic aprofitant per a reinventar-me: fer uns cursos online, veure xerrades TED prenent apunts i fent mapes mentals, aprendre guitarra flamenca… fins i tot estic seguint un seminari en vídeo de com fer-se ric, m'ha costat dos mil euros, una ganga!”
“Jo només penso a combatre la calor… per ara, guanya ella.”
“Vinc d’una ruta per Indonèsia, Tailàndia i Singapur. Ha estat un preciós viatge espiritual on he connectat amb mi mateix i he tornat a néixer, sobretot després del paràsit intestinal.”
Res, només passava a saludar-vos, esperant de tot cor que la calor no us hagi matat, perquè encara sou pocs subscriptors i seria una llàstima.
M’agradaria, en aquesta petita carta d’estiu, compartir una frase que ve al cas en aquestes dates i que em va quedar marcada. La va dir una professora de l’Institut del Teatre, ara no recordo quina.
“Quan més s’aprèn a patinar sobre gel és a l’estiu”.
La primera vegada que la sents, et quedes donant-hi voltes.
Si partim que a l’estiu fa calor, almenys a l’hemisferi nord, sembla difícil.
Resulta que aquí hi ha la gràcia: deixar de fer una activitat fa que el coneixement reposi.
El repòs és vital i forma part essencial del coneixement. Perquè permet que les connexions que fa el cervell es consolidin.
Així que, ja ho saps: descansa. Deixa de banda la productivitat i el desenvolupament personal. Intenta alliberar-te de compromisos i, si tens obligacions, dona’ls una mica d’aire.
De vegades, la “millor versió de tu mateix” (expressió que odio) és estar ociós, mandrós, tranquil, pensatiu, juganer.
Fes coses inútils, com més inútils millor: llegeix historietes, fes trucs amb el diàbolo, passeja sense mirar el mapa, acaricia alguna bèstia, ves al teatre, xerra de temes sense importància, mira les taques de la paret, fes autodefinits…
I, sempre que puguis i la vida t’ho permeti: gaudeix del no fer res, del dolce far niente italià, del niksen holandès.
No es tracta d’avorrir-se, sinó de tot el contrari.
El no fer res com a acte suprem.
Cap culpabilitat ni remordiment. El món pot esperar, ni que siguin deu minuts.
L’hivern que ve, n’estic segur, patinaràs millor i cauràs menys de cul.
Ens veiem a la tornada.
David
