Bon dia! Com van, les vacances?
Ja sento les vostres veus, llunyanesâŠ
âSobrevivint el que queda dâestiu amb la famĂlia, cuinant dinars i sopars i pensant escapades, i quan tinc un moment començo a avançar feina per al setembre, poso al dia la safata dâentrada i vaig fent agenda de possibles reunions i esdeveniments, aixĂ no m'agafa el bou. Vacances, has dit?â
âContemplant un Caravaggio al museu Thyssen. Mâagrada molt lâexpressivitat de la figura, el marcat clarobscur i, sobretot, lâaire acondicionat.â
âEstic empalmant tantes festes majors que ara no sĂ© si mâestic aixecant o meân vaig a dormirâ
âA lâagost, treballo, jo! Ja farĂ© vacances al setembre, que hi haurĂ menys gent. Tot i que, si tothom pensa igual, potser tampoc no Ă©s tan bona idea. Ja les farĂ© a lâoctubre o al novembre. Tot i que, ben mirat, Ă©s quan comença la campanya de Nadal... Mira, Ă©s igual, serĂ millor no fer vacances. Total, passen volant i desprĂ©s et desil·lusiones.â
âEstic immersa en la relectura dâEn Teo va al zoo, ediciĂł anotada. A lâestiu, cal tornar als clĂ ssics.â
âEstic aprofitant per a reinventar-me: fer uns cursos online, veure xerrades TED prenent apunts i fent mapes mentals, aprendre guitarra flamenca⊠fins i tot estic seguint un seminari en vĂdeo de com fer-se ric, m'ha costat dos mil euros, una ganga!â
âJo nomĂ©s penso a combatre la calor⊠per ara, guanya ella.â
âVinc dâuna ruta per IndonĂšsia, TailĂ ndia i Singapur. Ha estat un preciĂłs viatge espiritual on he connectat amb mi mateix i he tornat a nĂ©ixer, sobretot desprĂ©s del parĂ sit intestinal.â
Res, només passava a saludar-vos, esperant de tot cor que la calor no us hagi matat, perquÚ encara sou pocs subscriptors i seria una llà stima.
Mâagradaria, en aquesta petita carta dâestiu, compartir una frase que ve al cas en aquestes dates i que em va quedar marcada. La va dir una professora de lâInstitut del Teatre, ara no recordo quina.
âQuan mĂ©s sâaprĂšn a patinar sobre gel Ă©s a lâestiuâ.
La primera vegada que la sents, et quedes donant-hi voltes.
Si partim que a lâestiu fa calor, almenys a lâhemisferi nord, sembla difĂcil.
Resulta que aquĂ hi ha la grĂ cia: deixar de fer una activitat fa que el coneixement reposi.
El repĂČs Ă©s vital i forma part essencial del coneixement. PerquĂš permet que les connexions que fa el cervell es consolidin.
AixĂ que, ja ho saps: descansa. Deixa de banda la productivitat i el desenvolupament personal. Intenta alliberar-te de compromisos i, si tens obligacions, donaâls una mica dâaire.
De vegades, la âmillor versiĂł de tu mateixâ (expressiĂł que odio) Ă©s estar ociĂłs, mandrĂłs, tranquil, pensatiu, juganer.
Fes coses inĂștils, com mĂ©s inĂștils millor: llegeix historietes, fes trucs amb el diĂ bolo, passeja sense mirar el mapa, acaricia alguna bĂšstia, ves al teatre, xerra de temes sense importĂ ncia, mira les taques de la paret, fes autodefinitsâŠ
I, sempre que puguis i la vida tâho permeti: gaudeix del no fer res, del dolce far niente italiĂ , del niksen holandĂšs.
No es tracta dâavorrir-se, sinĂł de tot el contrari.
El no fer res com a acte suprem.
Cap culpabilitat ni remordiment. El mĂłn pot esperar, ni que siguin deu minuts.
Lâhivern que ve, nâestic segur, patinarĂ s millor i caurĂ s menys de cul.
Ens veiem a la tornada.
David