

Discover more from espai buit
Si haguessis dâapostar per quina de les dues opcions resistirĂ mĂ©s el pas dels anys, quina triaries?
âĄïž El Minecraft o el pedra, paper, tisora?
âĄïž Un llibre dâIrene SolĂ o de Caterina Albert?
âĄïž Lâateisme o la fe?
âĄïž Un llibre digital o fĂsic?
Totes les opcions existeixen i conviuen. Que una sigui millor que lâaltra ja Ă©s qĂŒestiĂł de gustos.
Sense entrar en quina mâagrada mĂ©s, jo votaria sens dubte per les segones opcions, perquĂš juguen amb un avantatge crucial: han sobreviscut al llarg de mĂ©s anys, dĂšcades o segles.
Lâefecte Lindy diu que si alguna cosa (tecnologia, idea, obra, tĂšcnica, llenguatgeâŠ) ha sobreviscut al pas dels anys (com mĂ©s temps, mĂ©s es compleix), Ă©s altament probable que en resisteixi mĂ©s proporcionalment, perquĂš ha demostrat seguir sent rellevant.
Ăs a dir, que si vas a una llibreria i no saps quin llibre triar, ves als clĂ ssics. Si han arribat fins aquĂ i la gent els compra, encara sĂłn vigents.
Tenen alguna cosa dâintemporal i universal. Amaguen alguna veritat secreta que va directe al moll de lâos.
En canvi, la brillant novetat dâavui en un any pot quedar obsoleta.
El teatre morirĂ đ
Quantes vegades ho has sentit, aixĂČ?
I qui diu teatre diu dansa, circ, mĂșsica en viuâŠ
Ha mort cap dâaquestes disciplines? NO.
Ho faran?âŠ
Ara pensa en quanta gent va dir que la televisiĂł mataria la rĂ dio.
Els anys han demostrat que no només no ha passat tal cosa, sinó que el mitjà sonor té molta millor salut, prestigi i llibertat que no pas el televisiu.
Fent cas a lâefecte Lindy, apostaria abans pel teatre que pel cinema o la TV.
Ăs una qĂŒestiĂł de nĂșmeros:
Quant fa que existeix el cine? Una mica mĂ©s dâun segle
El teatre? Vint-i-sis segles! MĂ©s de dos fucking mil·lenis i mig!!! Un art que ha resistit tantĂssim Ă©s gairebĂ© impossible que desaparegui.
Que sĂ.
Que costa anar-hi.
Que Ă©s molt difĂcil (fregant lâimpossible) guanyar-sâhi la vida.
Que⊠el que sigui.
PerĂČ el teatre Ă©s un art molt mĂ©s madur i sofisticat que lâaudiovisual, encara que ens sembli el contrari. PerĂČ de bon tros, a mĂ©s.
I si tâavorreixes al teatre Ă©s perquĂš no has buscat prou. Busca en altre llocs.
Un element clau: la imaginaciĂł đ
Lâaudiovisual necessita completar tot el quadre amb elements concrets, creĂŻbles. Al teatre no li cal, perquĂš ho completa lâespectador.
Ăs un art molt mĂ©s essencial:
Un espai (qualsevol).
AlgĂș fent alguna cosa.
AlgĂș mirant.
Fixaât com, per a innovar, la ficciĂł audiovisual sempre sâha apropat al teatre.
trencant la quarta paret
creant espais més abstractes
no fent talls (pla seqĂŒĂšncia)
A prova dâIA đ€
Qui em coneix, sap que el tema que em tĂ© obsessionat. Ja en parlarem mĂ©s a fons en segĂŒents edicions.
DâaquĂ ben poc sâescriuran llibres sencers, es generaran pel·lĂcules i es compondran simfonies de quatre moviments.
La sensació compartida és una perfecta mescla de fascinació i terror.
La meva teoria Ă©s que aquĂ lâefecte Lindy, aplicat a lâart, es complirĂ perfectament.
El cine es veurĂ MOLT afectat. El teatre, no tant.
La il·lustraciĂł digital, SĂ. Els quadres a l'oli, no tant.
Gir dramĂ tic: lâart no mor, perĂČ sagna đ©ž
Hi ha un perĂČ: lâefecte Lindy no Ă©s infal·lible.
El bestiar servia per a fer les feines del camp, una de les prĂ ctiques mĂ©s antigues de la humanitat des de la revoluciĂł agrĂcola, perĂČ la tecnologia agrĂ ria i els tractors van canviar el paradigma per a sempre.
Un monument pot existir des dels etruscos, perĂČ si un aviĂł hi tira una bomba, ciao monument.
Ni Lindy ni Landa.
AixĂ que res no assegura res.
Al teatre li cal seguir reinventant-se, recollir els pols de la societat, buscar la manera de crear nous pĂșblics.
Ha de ser divers, irreverent, divertit, trĂ gic.
IncĂČmode.
I no oblidar aixĂČ: la millor manera de respectar-lo Ă©s no prendre-seâl gaire seriosament.
Ens veiem per aquĂ! đ„
Atentament:
David đ