A prova de segles
👵 OLD BUT GOLD ✨
Si haguessis d’apostar per quina de les dues opcions resistirà més el pas dels anys, quina triaries?
➡️ El Minecraft o el pedra, paper, tisora?
➡️ Un llibre d’Irene Solà o de Caterina Albert?
➡️ L’ateisme o la fe?
➡️ Un llibre digital o físic?
Totes les opcions existeixen i conviuen. Que una sigui millor que l’altra ja és qüestió de gustos.
Sense entrar en quina m’agrada més, jo votaria sens dubte per les segones opcions, perquè juguen amb un avantatge crucial: han sobreviscut al llarg de més anys, dècades o segles.
L’efecte Lindy diu que si alguna cosa (tecnologia, idea, obra, tècnica, llenguatge…) ha sobreviscut al pas dels anys (com més temps, més es compleix), és altament probable que en resisteixi més proporcionalment, perquè ha demostrat seguir sent rellevant.
És a dir, que si vas a una llibreria i no saps quin llibre triar, ves als clàssics. Si han arribat fins aquí i la gent els compra, encara són vigents.
Tenen alguna cosa d’intemporal i universal. Amaguen alguna veritat secreta que va directe al moll de l’os.
En canvi, la brillant novetat d’avui en un any pot quedar obsoleta.
El teatre morirà 💀
Quantes vegades ho has sentit, això?
I qui diu teatre diu dansa, circ, música en viu…
Ha mort cap d’aquestes disciplines? NO.
Ho faran?…
Ara pensa en quanta gent va dir que la televisió mataria la ràdio.
Els anys han demostrat que no només no ha passat tal cosa, sinó que el mitjà sonor té molta millor salut, prestigi i llibertat que no pas el televisiu.
Fent cas a l’efecte Lindy, apostaria abans pel teatre que pel cinema o la TV.
És una qüestió de números:
Quant fa que existeix el cine? Una mica més d’un segle
El teatre? Vint-i-sis segles! Més de dos fucking mil·lenis i mig!!! Un art que ha resistit tantíssim és gairebé impossible que desaparegui.
Que sí.
Que costa anar-hi.
Que és molt difícil (fregant l’impossible) guanyar-s’hi la vida.
Que… el que sigui.
Però el teatre és un art molt més madur i sofisticat que l’audiovisual, encara que ens sembli el contrari. Però de bon tros, a més.
I si t’avorreixes al teatre és perquè no has buscat prou. Busca en altre llocs.
Un element clau: la imaginació 👀
L’audiovisual necessita completar tot el quadre amb elements concrets, creïbles. Al teatre no li cal, perquè ho completa l’espectador.
És un art molt més essencial:
Un espai (qualsevol).
Algú fent alguna cosa.
Algú mirant.
Fixa’t com, per a innovar, la ficció audiovisual sempre s’ha apropat al teatre.
trencant la quarta paret
creant espais més abstractes
no fent talls (pla seqüència)
A prova d’IA 🤖
Qui em coneix, sap que el tema que em té obsessionat. Ja en parlarem més a fons en següents edicions.
D’aquí ben poc s’escriuran llibres sencers, es generaran pel·lícules i es compondran simfonies de quatre moviments.
La sensació compartida és una perfecta mescla de fascinació i terror.
La meva teoria és que aquí l’efecte Lindy, aplicat a l’art, es complirà perfectament.
El cine es veurà MOLT afectat. El teatre, no tant.
La il·lustració digital, SÍ. Els quadres a l'oli, no tant.
Gir dramàtic: l’art no mor, però sagna 🩸
Hi ha un però: l’efecte Lindy no és infal·lible.
El bestiar servia per a fer les feines del camp, una de les pràctiques més antigues de la humanitat des de la revolució agrícola, però la tecnologia agrària i els tractors van canviar el paradigma per a sempre.
Un monument pot existir des dels etruscos, però si un avió hi tira una bomba, ciao monument.
Ni Lindy ni Landa.
Així que res no assegura res.
Al teatre li cal seguir reinventant-se, recollir els pols de la societat, buscar la manera de crear nous públics.
Ha de ser divers, irreverent, divertit, tràgic.
Incòmode.
I no oblidar això: la millor manera de respectar-lo és no prendre-se’l gaire seriosament.
Ens veiem per aquí! 🔥
Atentament:
David 💛